Per Joan Safont
Parlem amb Josep Maria Vila d’Abadal, batlle de Vic, al Parlament, en un breu descans durant l’històric Debat de Política General de la setmana passada. Se’l veu realment feliç, Catalunya camina cap a l’estat propi, com ell no s’ha cansat de repetir.
Vostè va viure, en directe, un dia històric. I ja en van uns quants!
És una setmana de molts fets històrics, els que estem vivint aquests dies, que venen de molts altres dies que ja sóc històrics. No cal dir, la manifestació del 10 de Juliol de 2010, i sobretot el gran moment que és la manifestació de la Diada, que és el punt d’inflexió, on es manifesta el poble català en tota la seva grandesa. Va ser històric que el fet que el President Mas, a Madrid, davant de tota Espanya digués que necessitàvem un estat propi perquè l’espanyol no ens servia. I aquesta setmana, amb la convocatòria d’eleccions en que el poble, de nou, tornarà a manifestar lliurement quina és la seva voluntat. Personalment, després del discurs del President al Parlament vaig trobar-me alleugerit i vaig pensar: “Ara sí, anem cap a construir el projecte de país que el país necessita”.
En aquesta línia de reflexions personals, quan va arribar al Parlament, com a màxim representant de l’Associació de Municipis per la Independència després de la manifestació, s’imaginava com anirien els esdeveniments?
Quan vam arribar de la manifestació vam sentir que havíem fet una cosa molt important. Des de l’AMI érem actors i autors, ja que des del municipalisme havíem ajudat a tirar endavant aquest repte. Vam sentir molta joia, en veure que tot el poble hi havia acudit. Tots ens imaginem allò que volem que passi, i en el cas d’un independentista, el que espera és que el President de la Generalitat surti al balcó a proclamar la independència. Ara, en aquest moment tot s’ha accelerat i jo no m’ho imaginava tan ràpid i tan contundent. Per tant, estic molt content.
Com creu que s’han d’articular aquests nous escenaris?
Després de les eleccions veurem què és el que vol el poble de Catalunya i l’Associació de Municipis per la Independència estarà al costat del President, esperant que guanyi la opció nacionalista-independentista en tot el seu conjunt i que, des de tots els grups, s’afavorirà que aquest camí cap a la autodeterminació de Catalunya sigui un èxit. És a dir, que els catalans votin que sí a l’Estat Prop. Hem de recordar que nosaltres som un país que necessitem guanyar aquesta batalla, no en podem perdre una altra perquè començaríem un altre període de penúria.
Serà un camí llarg, oi?
I dolorós. Però valdrà la pena. Si som lliures s’obrirà un escenari ple de joia i esperança.
Vistes aquestes darreres jornades, es veu com un guanyador moral?
Més que veure’m guanyar, veig que tenia raó. Vivíem un moment històric i Unió s’havia de manifestar. Per desgràcia es va amagar altra vegada en la confederació d’estats ibèrics (que no deixa de ser contradictori, perquè si ens volem confederar necessitem un estat propi per confederar-nos). Jo vaig dir al Congrés que el poble de Catalunya volia un estat i que declarar-se independentista era la manera d’estar al costat del projecte nacional que el país reclama. En un primer moment UDC va vacil·lar però acabarà fent el pas definitiu.
En un primer moment Duran va rebutjar les eleccions, posteriorment s’hi va apuntar. Ara diu que autodeterminació no és independència i que no es farà res contra la llei. Veurem Duran, clarament independentista?
Jo desitjo que Duran i Lleida sigui independentista, que s’ho cregui, perquè el necessitem. La nació catalana com diu el President Mas, requereix un estat per continuar sent. Sense un estat, no serem una nació com Déu mana i podrem desaparèixer en qualsevol moment. Actualment, sembla que li costa encara fer aquest pas. I això, per desgràcia, suposa un cert rebuig respecte Unió, quan és un gran partit que va néixer per construir un estat sobirà, per treballar fraternalment amb altres pobles però des de la sobirania plena. Jo vaig viure una experiència molt trista, quan aquest any vam anar com a Unió, amb el Ramon Espadaler al capdavant, a fer l’ofrena floral a Bac de Roda. Espadaler i els militants que van fer l’ofrena van ser xiulats. És molt dur que Unió no s’accepti com un partit clarament independentista, que està al costat del poble de Catalunya.
Quin paper hi pot jugar Unió en aquest nou panorama polític cap a la autodeterminació i l’estat propi?
Unió, com deia, ha d’estar al costat del poble de Catalunya, animant a la gent a que digui que sí al referèndum d’autodeterminació i busqui el màxim suport pel projecte nacional de construcció d’un estat català.
Tornarà a disputar la Presidència del Consell de Govern?
Sí fos ara, sí. Tornaria a disputar la Presidència perquè crec que cal una direcció més nacionalista, més favorable a l’estat català sobirà, però queden més de tres anys i no sé com pot canviar tot.
Quin ha estat el paper dels municipis en la construcció d’aquesta majoria per la independència., des de les consultes a la AMI.
Els municipis hem apostat clarament, des del contacte que tenim els alcaldes i els consistoris amb la població, per definir-nos a favor de la independència. Sense embuts. Els alcaldes i els municipis hem convocat i hem animat a la gent a treballar per assolir l’estat català. Estic segur que serem una peça clau en l’assoliment d’aquesta llibertat.
Com s’imagina la Catalunya independent?
Me l’imagino com un país lliure, just, igualitari, hospitalari, capaç d’influir a Europa i de ben segur com un dels motors de la nova Europa que hem de construir.
I Vic?
Com una gran capital dins de Catalunya que ofereix a tot el país grans dosis de cultura i identitat catalana.
A Vic, té com adversaris un partit com Plataforma per Catalunya. En el debat nacional, com respiren?
PxC ha derivat clarament per l’espanyolisme. En principi es van manifestar com a catalanistes, però la veritat és que han derivat cap a un regionalisme-unionisme que permeti al seu candidat una posició dins la política espanyola.
